L'autor
Carlos Zanón va
néixer a Barcelona a l’any 1966
Autor dels llibres de poemes El sabor de tu boca borracha (1989), Ilusiones
y sueños de 10000 maletas (1996), En el parque de los osos (2001), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan
( 2004), Tictac tictac ( 2010), l'antologia Yo vivía aquí (1989-2012) (Playa de Ákaba, 2012) i Rock’n’roll (2014).
Inclòs en les antologies poètiques Por vivir aquí. Antología de poetas
catalanes en castellano (1980-2003) de Manuel Rico amb pròleg de Manuel
Vázquez Montalbán ( 2003), 11-M
Poemas contra el olvido (2003) i en Fruta extraña. Casi un siglo de poesía española del jazz de Juan
Ignacio Guijarro (Fundació José Manuel Lara, 2013).
També autor de les següents novel·les Nadie ama a un hombre bueno (2008), Tarde, mal y nunca (2009), No llames a casa(2012), Yo fui Johnny Thunders (Premi Dashiell Hammet
2015), i Marley estaba muerto (octubre
2015). Les seves novel·les han estat traduïdes i publicades a Estats Units,
Alemanya, França, Holanda i Itàlia.
Inclòs en les següents antologies de
contes Berlín, capital Alaska (
2012), Charco Negro ( 2013), Nómadas ( 2013), Diez negritos (A l'inrevés Editorial, 2015) i La vida ahora (cuentos de Cine)
(2015).
Autor també de llibres de temàtica musical
com Bee Gees: la importancia de ser un grupo
pop (Los Juglares, 1998) i Willy De Ville: el hombre a quien Rosita robó el
televisor (Milenio, 2003 amb pròleg de Loquillo).
Lletrista i guionista, també xol·labora
ocasionalment com a articulista, crític musical o literari en els periòdics, revistes i suplements culturals
com Babelia El Punt-Avui, El País, El Periódico, El Mundo, ABC, Estafi Out
Barcelona, Rock de Lux i Ruta 66.
L'obra
En la actual Barcelona varios personajes
deambulan sin rumbo compartiendo las calles sin lustre de una ciudad que ha
dejado de pertenecerles. Una novela de historias que se engarzan entre sí
formando el dibujo de una Navidad de dudoso fulgor, con más sombras que luces.
Per saber-ne més;
Recull de crítiques sobre l’obra a la
pàgina de l’autor: http://www.carloszanon.com/es/narrativa/marley-estaba-muerto
Entrevistes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada